divendres, 12 d’octubre de 2007

FABES AMB CLOÏSES - ASTÚRIES


Ingredients per a 8 persones:


1 quilo de fabes (mongetes seques) asturianes, si és possible, de l’any.
½ quilo de cloïsses, si és possible la gallega extra-babosa, que és la més saborosa.
2 fulles de llorer.
½ ceba.
Una mica de julivert.
Una mica de safrà.
Oli d’oliva.
Dues cullerades de farina.
Una ampolla de sidra; millor una caixa i així les acompanyes amb el menjar.
Preparació
Poses les mongetes seques en remull la nit anterior si són de l’any passat; quatre hores mínim si són d’enguany.
Treus l’aigua i en poses de nova fins que les cobreixi un parell de dits.
Les poses a bullir... aquí pots servir-te el primer culín (got) de sidra.
Quan trenqui el bull hi afegeixes un raig d’oli d’oliva, dues fulles de llorer i una mica de safrà, i ho deixes a foc lent.
La cocció durarà entre tres i quatre hores. Si veus que comença a mancar aigua, les espantes, és a dir, hi afegeixes un got d’aigua de l’aixeta. L‘ideal és un got d’aigua per elles i un de sidra per a tu.
No afegir mai sal.
D’altra banda, la nit anterior poses les cloïsses en remull perquè escupin la sorra i per detectar les que no s’obren i estan dolentes.
Talles la ceba i la sofregeixes en una cassola amb una mica d’oli.
Afegeixes les cullerades de farina i remenes bé per evitar els grumolls.
Al cap de cinc minuts afegeixes les cloïsses i un gotet generós de sidra (un per a elles i un per a tu).
Afegeixes el julivert prèviament tallat.
Les cloïsses sabràs que estan llestes per l’olor i perquè estan totes obertes a l’olla.
Per saber si les mongetes estan llestes, un truc es treure’n una i bufar suaument. Si veus que salta la pell més superficial, estan preparades.
Quan estiguin llestes, afegir les cloïsses a les mongetes i deixar bullir uns 10 minuts a foc lent.
Després se serviran preferiblement en cassoles de fang i acompanyat de sidra abundant.
NOTA: Diuen que si les mongetes les prepares el dia abans i les deixes reposar, i el dia següent només prepares la part de les cloïsses i la de barrejar-ho tot, està millor, però jo mai he pogut esperar una nit per menjar-les.